Testimonios

Glòria Furdada Bellavista

Juny del 2008

Es coneguada l’íntima relació que hi ha entre el cos, l’emoció i la ment, i com els nostres pensaments i sentiments se’ns reflecteixen al cos. Ja fa anys, no recordo exactament com ni per què, vaig contactar amb el Pedro.

Volia fer una teràpia, ja que els pensaments tèrbols, les tensions i la tristesa s’apoderaven del meu cos, la meva energia i la meva ment. Vam fer una temporada de teràpia bioenergètica i psicoteràpia que em va ser molt útil. Uns anys després vaig tornar a contactar amb ell: volia resoldre altres problemes, altres tensions, i vam iniciar una nova etapa de teràpia. Quan ja estavem a punt de tancar-la, al juny del 2008, em van diagnosticar un càncer de mama. Com és normal, em vaig espantar moltíssim, i de seguida vaig pensar que no era el millor moment per deixar de treballar-me amb el Pedro: tenia molta por i molta angoixa per afrontar. Ell segur que em podria ajudar. Li vaig proposar de continuar les sessions i, amb una gran generositat va acceptar. Jo era la primera persona amb càncer que, professionalment, acompanyaria.

Ens vam haver d’adaptar: l’operació i les quimioteràpies condicionaven fortament els meus temps. Hi havia vegades que era incapaç de desplaçar-me fins a la consulta i llavors, amb una enorme flexibilitat, adaptavem dies i hores. Però no només ens vam adaptar de manera pràctica. Hi va haver una “adaptació” molt més profunda i personal, una adaptació terapèutica en el sentit més profund de la paraula. La nostra relació va anar esdevenint més personal, més íntima, més empàtica, però sense perdre mai de vista que erem terapeuta i pacient. El Pedro realment m’acompanyava. Jo explicava la meva evolució física i els meus sentiments i pensaments. El Pedro m’escoltava, em preguntava i em proposava alguns exercicis molt, molt suaus per reconduir i estructurar tot el que m’anava passant. Sempre el sentia molt, molt pròxim i implicat i, alhora, enormement respectuós. Estic totalment convençuda que aquesta implicació i alhora aquesta no intrusió van fer realment efectiva la teràpia.

Una de les conseqüències de passar per una malatia greu és que em vaig anar replantejant la vida. El desig d’estar bé i sana, i de tornar a la vida “normal” em movia profundament. Més enllà de les limitacions i el dolor que acompanyen aquests processos, l’ànsia de viure, de ballar, de prendre el sol, de vestir-me de colors alegres estava cada vegada més present. I el Pedro estava allà, ajudant-me a que jo col.loqués cada cosa al seu lloc.

Aquella etapa ja ha pasat. Ara estic molt, molt bé. Tinc alguna seqüel.la, mínima (…i també deu anys més!). Estic més viva que mai abans, més alegre que mai abans i amb més il.lusions i projectes que mai abans. Fins i tot acompanyo persones amb càncer, no des de l’àmbit professional, sino des del pur voluntariat. Amb el Pedro, malgrat els anys pasats, hi tinc un lligam profund. Pràcticament no tenim contacte, però sé que hi és. L’empatia creada en aquells moments va generar-me una confiança indestructible, només possible de crear des de la implicació sense intromissió i des del més profund respecte.

Gràcies Pedro.

Gemma Albert

Abril del 2008

Sóc professora de secundària amb trenta-cinc anys d’experiència en el camp de la docència, dins de les aules.

A aquesta professió a la que m’he dedicat per “vocació”, m’ha anat provocant en el decurs dels anys un estat d’estrés que m’ha obligat a apartar-me de la feina temporalment en alguna ocasió, per a poder sanar.
Vaig poder conèixer la tècnica del TRE de mans del psicòleg Pedro Jiménez ja fa anys. Aquesta tècnica la porto practicant de manera guiada fa més de deu anys i puc dir en certesa que gràcies a ella i al guiatge de Pedro Jiménez, m’ha permès poder incorporar-me de nou al treball i mantenir un nivell de salut que havia vist seriosament perillar en molts moments.